Bages, Berguedà i Solsonès

L’Audiència de Barcelona absol Joan Roma i considera que no hi va haver prevaricació en la venda de la Fàbrica de Baix

  • Actualitzat:
  • Creat:

L’Audiència de Barcelona ha absolt l’alcalde de Borredà, Joan Roma (PSC), dels delictes de prevaricació i falsedat documental.

 I tampoc ha vist delicte en les accions dels extinents d’alcalde Jesús Solanella i Ernest Martínez. El fet objecte de l’acusació PER PART de la fiscalia era una acció de compravenda d’una fàbrica tèxtil del municipi l’any 2000, la Fàbrica de Baix.

El mateix Joan Roma, en un comunicat que ha enviat avui als mitjans, s’ha mostrat satisfet per la decisió: “No teníem cap dubte sobre aquest final. S’ha fet justícia“, ha assegurat. Per Roma, aquest era “un intent de desprestigiar, acusar i fer planar dubtes sobre l’equip de govern o el secretari d’aquell MOMENT , que ha fracassat“. El batlle de Borredà ha admès que hi va haver un error administratiu DURANT el procediment, tot i que creu que el cas“no hauria d’haver arribat mai als tribunals”.
A més, ha considerat, que la denúncia la van posar els seus oponents al consistori, el grup municipal de CiU, per “judicialitzar” la vida política de Borredà. Roma va ser jutjat a l’octubre per l’Audiència de Barcelona per una presumpta venda irregular per part de l’ajuntament de la Fàbrica de Baix, l’any 2000. En el decurs del judici, l’alcalde socialista sempre va negar que l’operació fos irregular i va explicar que només s’havien produït “errors administratius”. El jutge l’havia citat aquest dilluns per lliurar-li la sentència en què hi consta l’absolució. En aquest DOCUMENT el jutge valora que l’import de la transacció no fou fixat per l’alcalde o en sessió plenària, i que la valoració va fer-se segons el cadastre. El magistrat tampoc veu indicis de falsedat documental ja que “es va fer l’oportuna comunicació i autorització per la venda directa al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya”.
Joan Roma ha detallat, en el comunicat emès aquest dilluns, que la denúncia es remunta al període 2003-2007 en què el grup municipal de CiU va presentar diverses acusacions contra algunes de les accions que l’equip de govern de Roma havia dut a terme amb l’objectiu de“judicialitzar la vida política impulsant un centenar de denúncies a tots els estaments oficials”. Fins ara, però, totes les altres denúncies, recursos i querelles havien tingut la seva tramitació i totes havien acabat, segons també ha recordat Roma, “en arxiu, en absolució o en desestimament”. Quedava, no obstant, la causa de la venda de la fàbrica que s’havia portat per la via penal: Amb tot, la sentència que s’ha donat a conèixer demostraria que no hi va haver delicte.
Respecte la compravenda de la Fàbrica de Baix, Joan Roma ha relatat, de fet, que “el secretari va cometre un error administratiu a l’hora de fer els certificats per presentar al Registre i, com a alcalde, l’únic que havia fet era signar el vist i plau en dos documents que considerava correctes”. Roma ha insistit que “tots han pogut veure com el consistori va actuar en defensa dels interessos de la comunitat” i que “l’Ajuntament va impulsar una indústria que al final no va tenir l’èxit desitjat, però pel camí va recuperar els diners invertits, va obtenir uns guanys procedents de la venda de la resta de la finca, i ha quedat per sempre un patrimoni molt important en forma de zona verda a l’entrada del poble. Ara mateix aquesta antiga fàbrica acull altres activitats, clarament positives pel municipi”.
L’alcalde de Borredà ha explicat també que “ja en el primer judici, al jutjat de Berga l’any 2009, havíem demostrat que la venda s’havia realitzat en el ple de desembre de l’any 2000 i que en el ple de març de 2001 simplement s’havien acordat les condicions de pagament”.
Uns fets que es remunten a l’any 2000
L’Ajuntament de Borredà, on Joan Roma hi governa amb majoria absoluta dels del 1991, va comprar l’any 1993 la nau de la Fàbrica de Baix, d’uns 80 anys d’antiguitat i en força mal estat, i també la finca que la rodejava. L’agost de l’any 2000 una empresa que fabricava persianes s’hi va instal•lar llogant la nau. Però va dir que necessitava ser propietària de l’immoble per poder posar-lo de garantia d’un crèdit. Per això, el desembre d’aquell any 2000 el ple municipal amb sis dels set vots possibles va aprovar la venda a l’empresa interessada. També es va segregar la finca en parcel•les que es van vendre, una es va convertir en zona verda.
Tres mesos després, el març del 2001, un altre ple municipal va aprovar per tres vots a dos, és a dir, sense majoria absoluta, la concreció de la venda. El secretari municipal, ja mort, va emetre una certificació, signada per ell i l’alcalde, que assegurava que la venda s’havia aprovat per majoria absoluta el dia anterior, i donava poders a Roma perquè atorgués escriptura pública de la venda. Es va certificar davant de notari, però al Registre de la Propietat els van advertir que el patrimoni municipal que superés el 10% del pressupost havia de ser venut després d’un informe o d’una subhasta pública.
Aleshores es van dirigir a la Diputació de Barcelona per demanar assessorament jurídic, i un advocat extern els va fer l’informe preceptiu. Mesos després, també van demanar l’autorització pertinent a la Conselleria de Governació de la Generalitat, que no els va respondre la sol•licitud al•legant que la venda ja estava feta. El consistori s’ho va prendre com un silenci administratiu i la venda es va anotar al Registre de la Propietat.
L’any 2006 l’empresa compradora es va revendre la fàbrica. Aquell mateix any una regidora de CiU, partit que inicialment havia votat a favor de la venda, va denunciar els fets.

Article publicat a AquiBerguedà

Fitxers adjunts: