Bages, Berguedà i Solsonès

Dol per Carme Chacón.

  • Joan Roma.
  • Actualitzat:
  • Creat:

Ahir al vespre ens varem assabentar de la trista i terrible noticia de la mort de Carme Chacón. La meva primera imatge fou la de veure-la rebre els honors militars, com a primera dona Ministre de Defensa, en la història d’Espanya.

Ahir al vespre ens varem assabentar de la trista i terrible noticia de la mort de Carme Chacón. La meva primera imatge fou la de veure-la rebre els honors militars, com a primera dona Ministre de Defensa, en la història d’Espanya, i una autèntica novetat a nivell mundial, i a més , embarassada. Una imatge que quedarà, per sempre més, en la història dels avenços cap a les polítiques d’igualtat, home – dona.

La segona imatge i record fou cap el seu fill Miquel, de només 9 anys. Un nen al qual havia dedicat esforços immensos per compaginar la vida política amb la familiar. I un fill al qual ara, ja amb la política de primera línia, deixada enrere, pensava dedicar s- hi en cos i ànima.

La vida és així d’imprevisible i injusta. L’hem perduda a l’edat de 46 anys, quan tots creiem estar a la meitat de trajectòria.

Els meus records d’aquestes primeres hores, han anat cap els inicis de la coneixença, quan era Regidora de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, i veus una jove , molt preparada i entusiasta, compartint reunions amb altres regidors i alcaldes, a la seu del PSC , de la FMC o en altres fòrums municipals. Te l’imaginaves fent carrera, en base a la preparació, entusiasme i joventut, i efectivament, la seva trajectòria és impressionant.

Després varem compartir actes electorals, aquí a la Catalunya Central, i en altres indrets del país, però vull remarcar l’enorme disponibilitat i sensibilitat que tenia pels qui estàvem en zones rurals. Era conscient de la gran diferència de fer política en les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, o en altres ciutats de Catalunya, en superposició al que representava fer-la en zones rurals, de l’interior del país. Per això, sempre havia estat disponible per venir al nostre territori.

Havia donat instruccions al seu equip de campanya, o a la del partit, en general que posava de manera prioritària anar a llocs petits, i allunyats, per davant de les grans ciutats. No és habitual ni sovintejat prioritzar actes amb trenta o quaranta persones, en comptes de tenir-ne centenars al davant.

Tampoc era massa habitual la facilitat en que se la podia trobar i demanar informació i documentació sobre pressupostos de l’Estat, o altres informacions ministerials de temes que ens afectaven al Berguedà o al conjunt de la Federació XI ( Bages, Berguedà i Solsonès). Fins i tot de Ministre, tenia els canals oberts com per poder accedir, sense especials dificultats.

Es per això, els qui l’hem coneguda de manera directa i planera, avui la plorem especialment. Una cardiopatia congènita la feia estar vigilant, però mai acovardida, ni inactiva. Al contrari, procurava fer vida normal, conscient d’algunes limitacions en determinades activitats, però havia fet esport, i havia estat sempre molt activa a nivell físic , i per descomptat, molt entregada als ideals que havia mamat des de petita a casa seva.

Avui, plorem la seva mort, i tenim el cor oprimit pel futur del seu fill Miquel, que no tindrà la mare que tant estimava ,al seu costat. Però, com socialistes, avui mostrem al món una de les nostres militants més actives, compromeses, i exemplars. Coherent, i valenta en la defensa de les seves idees, posant sempre per davant, l’interès del país. Una dona d’Estat, que no es va doblegar davant de res ni de ningú. Que ens serveixi d’exemple la seva trajectòria i passi al nostre llegat, de persones il·lustres i representatives de com volem siguin els nostres dirigents. 

Paraules clau: